Ajunto mots per fer-me un trampolí vers l’àmbit líric i assajar al trapezi de la metàfora, en el buit, un salt mortal per assolir una mica de realitat fora del temps, ulls aclucats, com ara, en bicicleta, en algun lloc del món assaja algú precaris equilibris sense mans, endut enllà, fins que de cop s’adona que va rodant segur pel vell passeig cap a la font primera. Joan Vinyoli ( IV de "Sense mans") via 500px http://ift.tt/1BZAzAc
0 comments:
Post a Comment